Avui s’ha celebrat el desè aniversari de l’Agència d’Energia de Terres de l’Ebre del COPATE, al Consell Comarcal del Montsià, on s’han presentat els treballs i resultats, un balanç molt positiu del que ha suposat per al territori aquest organisme.
Carme Navarro ha obert l’acte donant la benvinguda als assistents i ha manifestat la importància que té per al territori el COPATE, Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, reafirmant en l’acte d’avui la justificació de la seva creació per racionalitzar els recursos i mancomunar serveis.
Paco Gas, president del COPATE, ha ressaltat: “Els resultats que es presenten avui són excel·lents i un exemple a seguir per a la resta de Catalunya en aquest sentit”. Ha explicat que l’Agència d’Energia va néixer fa deu anys, motivada per la potencialitat i la necessitat d’estalvi i eficiència energètica a les dependències i instal·lacions municipals, quan en aquell moment encara no es tenia com una prioritat d’actuació per part de les administracions. Ha remarcat que van ser uns inicis durs, per la manca de recursos i perquè s’havia d’introduir manualment la informació a la base de dades. Però que gràcies a l’ajut econòmic de l’ICAEN, Institut Català d’Energia, es va començar a fer proves pilot en relació a la comptabilitat energètica i, actualment, ja es disposa d’una base de dades on s’introdueix la facturació digital i aquest és el producte més valuós que disposa l’Agència d’Energia: informació. També ha enumerat les principals funcions d’aquest organisme: dotar als municipis d’un programa de comptabilitat energètica, foment de l’estalvi i eficiència energètica, coneixement i foment de les energies renovables, mobilitat sostenible, tramitar subvencions en aquesta matèria i, recentment, educació i formació als escolars i població local.
Tal com ha presentat la tècnica responsable de l’Agència d’Energia de Terres de l’Ebre, Marga Estorach, el programari utilitzat com a base de dades és el Gemweb, on s’importen i s’avaluen mensualment totes les factures dels ens públics (ajuntaments, consells comarcals i consorcis). Així, en total es gestionen 31 ens públics i més de 1.500 subministres amb una facturació d’electricitat anual que supera els 4,5 Milions d’euros. A partir de l’anàlisi de totes aquestes dades es generen estalvis molt importants als ens municipals en base a:
a) Optimització de les tarifes i la potència contractada: es fan estudis amb els històrics, que es complementen amb treball de camp, i es determina quina hauria de ser la potència òptima a contractar per a cada dependència o instal·lació. Els estalvis aconseguits amb aquest tipus d’actuacions ascendeixen a: 429.705 € anuals.
b) Reclamació a companyia de factures errònies, lectures estimades... perquè es revisi, refacturi o abonin allò que no és correcte.
c) Seguiment i Informe anual de millora dels consums municipals: s’analitza la tarifa, les potències contractades, els excessos per reactiva i es fan propostes i valoracions de millora.
A més, Marga Estorach ha explicat que una tasca molt important que ha fet l’Agència en aquests darrers 5 anys ha estat els estudis i redacció de plecs per a la introducció de tecnologia més eficient en les instal·lacions i les dependències municipals. És a dir, s’ha acompanyat en tot moment als Ajuntaments que han volgut introduir tecnologia més eficient en les seves instal·lacions d’enllumenat públic, a través de la figura d’Empresa de Serveis Energètics (ESE). Amb aquestes actuacions s’han aconseguit estalviar més de 3.000 tones de CO2 emeses a l’atmosfera i més d’1 Milió d’euros a l’any.
Aquests estalvis sumats als d’optimització de la potència contractada sumen un estalvi pròxim als 1,5 Milions d’euros d’estalvi anuals aconseguits en els darrers 5 anys, xifres que justifiquen àmpliament la figura del “Gestor energètic”.
Tot i els resultats ja aconseguits en la línia de l’estalvi i l’eficiència energètica, a l’Agència de l’Energia del COPATE se li plantegen molts més reptes en la línia de l’adaptació i la mitigació al canvi climàtic, ja que aquest fet és una realitat i Terres de l’Ebre és un dels indrets més vulnerables del país. Tal com ha explicat la tècnica: “El compromís que hem d’emprendre encara és major per la condició de Reserva de la Biosfera que la UNESCO ha atribuït a les Terres de l’Ebre.”
En aquest sentit, el COPATE treballa en un projecte LIFE promogut per la Diputació de Barcelona, el LIFE CLINOMICS, amb la finalitat d’augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies a partir de la intervenció en tres territoris: la Reserva de la Biosfera del Montseny, la comarca de l'Alt Penedès i la Reserva de la Biosfera de Terres de l'Ebre; i al voltant de tres activitats econòmiques significatives: el turisme, l'agricultura i les explotacions forestals.
La responsable de l’Agència d’Energia ha finalitzat la seva intervenció ressaltant que “És necessària una estratègia territorial en matèria energètica comuna, forta i estable, dotada de recursos, per no haver de treballar sols i sumar, sinó anar junts i, per tant, multiplicar.” I que des de l’Agència es continuarà treballant per implantar i consensuar un nou model energètic renovable, net, descentralitzat, democràtic i sostenible, en línia amb els objectius de la Unió Europea.
Finalment, Francesc Barbero, vicepresident del COPATE de l’àrea Assistència Tècnica, on s’engloba l’Agència d’Energia, ha ressaltat que aquests mateixos resultats es van presentar la setmana passada en el marc de la celebració del 4t Congrés d’Energia de Catalunya, on l’Agència d’Energia hi va intervenir en representació de les Agències d’Energia de tot Catalunya. Per tant, segons ha fet constar Barbero: “Aquest fet posa de manifest que les Terres de l’Ebre, en temes energètics, som pioners i molt presents al territori català”. A més ha ressaltat la important tasca de sensibilització als escolars i a la població local que ha engegat recentment l’Agència d’Energia ja que la lluita per al canvi climàtic ha de ser una lluita de tothom i ha deixat constància del repte que té l’Agència actualment: “Els resultats d’avui posen damunt la taula que cal estendre aquests treballs cap a les comarques del nord de les Terres de l’Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.”
