Geologia

Tot i que l'origen de les formacions deltàiques són tan antigues com el mateix riu, no fou fins l'última estabilització del nivell del mar que es començà a formar el complex deltaic actual, ara fa aproximadament 4.000 anys.

En tot aquest temps, especialment entre els segles XVI i XIX, s'ha anat configurant una vasta extensió de 320 Km2 de sediments aportats per l'erosió natural de la conca fluvial, transportats pel riu fins la zona marítima litoral i distribuïts mitjançant l'acció de les ones i els corrents marins, en un intens joc de forces entre totes dos unitats.

Les característiques de la conca, amb una gran extensió, la naturalesa dels materials que la formen, i unes pluges escasses però torrencials, juntament amb les característiques de la mar Mediterrània, on desemboca el riu, amb un baix règim de marees, onatges suaus, així com també la poca profunditat de la zona marítima litoral, han fet possible la configuració del Delta de l'Ebre, endinsat uns 22 Km en el mar.

Vista aèria del Delta

Els materials que s'hi troben, argiles, llims o arenes derivades, són treballats pel riu i pel mar formant un gran nombre d'ambients deltaics, a més, la compactació i assentament dels sediments blans que formen el delta poden acabar donant noves llacunes i badies en enfonsar, sota el nivell del mar, els espais que han deixat de rebre sediments, constituint un conjunt essencialment dinàmic i evolutiu a curt, mig i llarg termini, creant una multitud de nínxols ecològics en petites superfícies, que donen a la zona una elevada diversitat biològica.

Segons l'esquema proposat pel geòleg Antoni Canício en el període comprès entre 4000 a J.C. i 1990 es reflexen els diferents moviments del curs del riu, podent-se apreciar la formació d'antigues llacunes litorals presents o desaparegudes en la plana deltàica.

Esquema de l'evolució del curs del riu

Ortofoto del Delta de l'Ebre,1945 (font ICGC)

Ortofoto del Delta de l'Ebre,1945 (font ICGC)

La hidrologia de la zona es caracteritza per mostrar tota una gradació de salinitats en els diferents espais, així doncs, ens trobem amb els ullals, amb una salinitat molt baixa, i amb llacunes el contingut de sals de les quals és molt més elevat. Aquestes llacunes però, varien aquest grau de salinitat en funció del cicle periòdic del cultiu de l'arròs pel fet de formar part del sistema de desguassos de la xarxa d'irrigació general, de manera que entre els mesos de març a desembre hi ha una considerable aportació d'aigua dolça a les basses. La resta de l'any, en disminuir aquesta aportació augmenta la salinitat. A aquest fet s'ha d'afegir la influència marina sobre les basses. Tots aquests factors tenen una incidència directa en la generació dels diferents tipus de mosquits.

 

Vista àeria del Delta