Espècies

Espècies de mosquits presents al Delta de l'Ebre

Gènere Ochlerotatus

• Ochlerotatus caspius

Gènere Aedes

• Aedes detritus
• Aedes mariae

Gènere Culex

• Culex pipiens
• Culex modestus
• Culex hortensis
• Culex theileri

Gènere Coquillettidia

• Coquillettidia richiardi
• Coquillettidia buxtoni

Gènere Culiseta

• Culiseta longeareolata
• Culiseta annulata
• Culiseta subochrea

Gènere Anopheles

• Anopheles atroparvus

Gènere Uranotaenia

• Uranotaenia unguiculata

Ochlerotatus caspius

Morfologia

Adult (femella)

Coloració grisenca. Alt grau d'antropofília. Gran agressivitat.

Cap: Palps maxil·lars curts. Flagel antenal més curt que la probòscide.

Tòrax: Escames blanques.

Abdomen: Part posterior truncada amb cercs ben visibles. Abdomen amb una banda clara longitudinal que recorre la part central de les terguites abdominals. A les vores d'aquestes terguites hi ha escames blanques.

Potes: Fèmur i tíbia jaspiades d'escames groguenques i brunes. Tarsòmers negres, anellats de blanc en els seus extrems. Es troben desproveïdes de pèls als garfis terminals.

Larva

Cap: Antena amb inserció d'una seda dins la primera meitat, formada per 5 o 10 branques. Sedes frontals i mitges generalment simples.

Carda: Formada per 21 escames, acabades en una espina central.

Sifó: Curt i gruixut, d'aspecte subcònic. Pinta sifònica formada per 20 dents disposades a intervals regulars sobrepassant la meitat sifònica bassal. Presència de dos sedes implantades a l'extremitat apical o subapical de la pinta. La seda sifònica mesurada a partir de la seva base d'implantació no arriba a l'extremitat del sifó.

Segment anal: Protegit per la silla en la seva meitat dorsal. Papiles anals robustes. La durada del desenvolupament larvari varia en funció de la Tª. Quan la salinitat supera els 20g/l de Cl-, s'observa un relentiment del desenvolupament (Sinegre, 1974). En menor grau influeix també la densitat larvària i l'aliment disponible. Les causes de mortalitat natural poden ser molt elevades (70% de la població inicial), les temperatures molt elevades (> a 33ºC) produeixen assecament prematur i parasitisme. La predació per gambússia no és un factor molt important. (Crivelli et Bois, 1987).

Ou

Negre i fusiforme. Superfície rugosa. Les femelles els dispositen en una superfície humida. Poden resistir fenòmens de dessecació restant viables durant diversos anys. Després d'inundar-se suren aïlladament gràcies a un sistema de xarxa tensoactiva.

Postes

Etapa molt important degut a que la hivernació es passa en fase d'ou.

Més de 10000/m2 sobre substrat humit.

La delimitació dels llocs de les postes varia en funció de la topografia del focus que condiciona el grau d'humitat i la salinitat del substrat.

Generalment aquests focus es situen entre la zona més baixa tocant a l'aigua de les basses i la més alta, que s'anomenen zones d'inundació. Els llocs més baixos estan sotmesos a unes constants inundacions, gairebé sempre submergits, i no deixen temps per a realitzar la posta, i les més altes no s'inunden gairebé mai.

L'estructura vegetal és un factor biòtic important a l'hora d'escollir el lloc de la posta (importància de la coberta vegetal) i per al manteniment d'un grau d'humitat del substrat.

Altres condicionants per a l'eclosió dels ous (a banda de la inundació) són la temperatura i el fotoperíode. Si no es donen condicions adequades d'aquests factors no es dóna l'eclosió (fenòmens de diapausa: aturament del desenvolupament a causa de factors interns (HNPC)), llavors aquests ous entren en vida latent.

La immersió dels ous indueix a l'eclosió, en èpoques favorables, de la majoria dels ous, a causa d'un increment ràpid de la concentració d'oxigen dins l'ou que es produeix gairebé immediatament quan l'ou és submergit.

Les eclosions dels ous es produeixen de forma esglaonada.

El desenvolupament larvari es completa en 3-4 dies.

Biologia

En ser un mosquit halòfil el seu hàbitat larvari es troba en basses inundades temporalment per aigües salobres.

Hivernació en fase d'ou.

Les eclosions dels adults són a finals de maig (inclòs abans) i es mantenen abundants, en punts molt concrets, fins octubre (en ocasions també se'n troben al novembre).

Les femelles poden pondre una primera vegada sense haver ingerit sang: femelles autògenes (Rioux et col., 1975). A la inversa, poden ingerir sang abans mateix de l'acoblament.

Piquen fins i tot a ple dia quan es penetra a la vegetació on estan refugiades, són molt molestes.

Les condicions climàtiques (increment de Tª i llum) fan que es desenvolupin de forma continuada les seves poblacions al llarg de tot l'estiu.

La capacitat de dispersió dels adults és molt alta, podent-se desplaçar fins a més de 10 Km en funció dels vents.

El creixement dels mascles és més ràpid que el de les femelles.

Després de l'emergència dels mascles (després que les femelles) la reproducció de l'espècie s'assegura per tres processos: acoblament, alimentació sanguínia i la posta.

Repartiment dels hàbitats que ocupen

Larves

Fitocenosi en Arthrocnemum fruticosum i Arthrocnemum glaucum amb presència de tapissos d'algues cianofícies. Fitocenosis d'Arthrocnemum fruticosum. Fitocenosis de Juncus amritimus, S. herbacea, S. radicans, Limonium vulgare i Carex distans. Fitocenosis d'Scirpus maritimus.

Aquests resultats han permès establir una carta ecològica que permet a priori localitzar les zones de fortes produccions de mosquits a partir de l'observació del corteig florístic i de l'estructura de la vegetació.

Biotops naturals: formats essencialment per la comunitat meso-halòfila Scipeto-Phragmitetum mediterraneum, abundantment representada en estanys i llacunes salobres, també en la seva variant antropogènica, un canal de drenatge abandonat o mal conservat.

Biotopos artificials: tot tipus de canvis culturals que afectin a l'aigua: reg temporalment desviat, parcel·la irrigable, ...

Distribució en el Delta

Litoral, en basses d'aigua salobres amb sosars en estat larvari. També en la perifèria de les basses. En fase adulta es distribueixen per tota la plana deltàica.

Anopheles atroparvus

Morfologia

Adult (femella)

Posició de repòs típica, amb l'eix longitudinal del cos paral·lel a la superfície. Coloració fosca. Alt grau d'antropofília.

Cap: Llargada dels palps maxil·lars igual a la de la probòscide. Vèrtex i occipuci amb escames decurrents i falciformes, blanc cremoses en una àmplia banda coronal fosca cap als costats.

Potes: Anells àpico-femurals i tibials groguencs i menuts però visibles en totes les potes. Relació probòscide-femur de la primera pota de 1/1.

Ala: Venes recobertes d'escames fosques que pel seu tamany i densitat formen taques, visibles a simple vista en la base i zona mitja del Sector Radial.

Adult (mascle)

Cap: Probòscide i palps de color similar a la femella. Palps amb aspecte de rem. Sedes nombroses i molt desenvolupades en l'extrem distal del palpòmer III, vora dorsal i ventral del IV i extrem del V.

Larva

El desenvolupament es dóna en superfícies d'aigües dolces amb important vegetació horitzontal que comporta:

• Absència de sifó respiratori.
• Presència de sedes palmades amb caràcter natatori en segments abdominals.
• Capacitat de girar 180º el cap.

Antena: Recta, espinosa, lleugerament fusiforme i pigmentada en l'extrem distal. Seda antenal inserida prop de la base, petita amb 4-8 branques poc més llargues que l'amplada de l'antena en el punt d'inserció.

Segment anal: Protegit per la silla en la seva meitat dorsal, amb espícules llargues i punxegudes en el seu marge posterior. Papil·les anals petites i més curtes que la silla.

Ou

Forma de barca, amb la cara superior grisosa. Disposen d'un sistema de flotació format per 13-16 costelles. Espais intercostals llisos, sense vestigis d'estriació transversal.

Cicle anual

Hivern: La hibernació es produeix per part de les femelles en fase adulta. Febrer - març: inici de l'activitat gonotròfica.

Primavera: Segona quinzena d'abril – primera quinzena de maig: es dóna la primera generació anual d'adults. Maig: possiblement coexisteixen en aquest mes les femelles post hivernants i les recent eclosionades.

Estiu: Successió de diferents generacions, per norma general són quatre. Setembre: es barregen els dos tipus de femelles, les gonoactives que són les supervivents i les que presenten el fenomen de la dissociació gonotròfica que eclosionen en gran nombre després de les pluges que generalment es registren a principis de l'esmentat mes. Les poblacions de femelles del primer temps disminueixen al mateix temps que les del segon tipus comprenen la gairebé totalitat de les presents en quadres i altres refugis adequats.

Tardor: Es dóna una disminució del nombre de larves presents als arrossars i un alentiment del seu desenvolupament degut al descens de les temperatures, malgrat tot, poden persistir fins a principis de l'hivern. Les femelles es preparen per a la hibernació.

Biologia

Les femelles tenen una activitat crepuscular, podent restar actives tota la nit.

Els refugis diürns es troben en estables i galliners, o de forma més general, en quadres d'animals domèstics i també en edificacions properes als llocs on pernocten i on solem trobar també els adults hivernants.

És una espècie estenògama, assolint-se generalment el màxim de població en els mesos centrals d'estiu, sempre lligat a l'estat del conreu de l'arròs.

Comportament tròfic

Els hospedadors més importants són animals domèstics, amb molta menor freqüència l'home, excepte els casos que en absència d'animals l'home passa a ser el més important. En zones d'arrossars, on no hi ha animals, quan s'apropen persones, atreuen a les femelles que crien en els arrossars.

La capacitat de vol que tenen els permet desplaçar-se del seu medi buscant hospedadors en els nuclis habitats més propers.

En ocasions en que no hi ha mamífers, els seus hospedadors són les aus.

Hàbitats larvaris

Generalment es troben en els arrossars, en zones poc atapeïdes.

Altres hàbitats on poden aparèixer són: Aigües dolces peridomèstiques. Regadores, basses i dipòsits d'aigua.

Culex modestus

Morfologia

Adult (femella)

Elevat grau d'antropofília. Activitat hematòfaga tant de dia com de nit. Similar a Culex pipiens de mida més petita.

Cap: Palps maxil·lars curts.

Potes: Primer segment dels tarsos posteriors més curt que la tíbia.

Larva

Carda: Dents del 8è segment sense punta.

Tòrax: Sense ornamentació d'espines.

Sifó: Molt llarg. Índex sifònic que pot arribar a 6,7 quan normalment oscil·la entre 2,5 i 4,5. Sifó amb presència de nombroses sedes. La pinta sifònica no supera la meitat del sifó.

Característiques generals

Adults similars a Culex pipiens però de mida més menuda. Les seves picades són molt doloroses, persisteixen vàries hores i reapareixen en noves agressions. Es pot considerar una espècie acompanyant del conreu de l'arròs, estenent la seva població a la mateixa vegada que ho feia l'arròs en el Delta. Hivernació en forma adulta refugiat en habitatges i llocs subterranis amb humitat i temperatura alta i constant.

Hàbitats larvaris

Preferència clara per aigües mesohalines (arrossars una mica salobres i zones litorals amb presència de Phragmites australis). En el Delta les trobem en arrossars oberts amb aigua salobre, que poden assolir temperatures de 25 a 30ºC. Vegetació acompanyant formada per jonqueres (Schoenus nigricans o jonc negre) i altres plantes (Plantago crassifolia, Scirpus maritimus o jonca maritima). Es troba moltes vegades acompanyant altres espècies, Aedes caspius, Anopheles atroparvus, Culex pipiens.

Culex pipiens

Morfologia

Adult (femella)

Baix grau d'antropofília.

Cap: Probòscide i flagel antenar de la mateixa llargada. Palps maxil·lars curts.

Tòrax: Sense ornamentació d'espines.

Abdomen: Abdomen truncat a la base. Bandes clares en posició proximal terminal de cada terguita.

Potes Tíbia i primer tarsòmer del tercer parell de potes aproximadament de la mateixa mida. Fèmurs i tíbies foscos per la cara anterior i esgrogueïdes per la cara posterior. Tarsòmers negres.

Adult (mascle)

Cap: Palps més llargs que la probòscide.

Larva

Carda: Carda constituïda per 46 escames, ornada per una franja d'espines, cap de les quals sobresurt més que les altres; no tenen punxa terminal.

Sifó: Ben pigmentat, llarg i prim. Pinta formada per 11-16 dents disposades a intervals regulars al llarg del quart basal, cadascun d'ells amb 2 o 3 denticles laterals diferenciats en la seva primera meitat. Sifó amb 4 o 5 parells de sedes, inserides en la cara ventral excepte el penúltim parell inserit molt lateralment. De vegades en aquest parell s'hi pot trobar una seda adicional.

Segment anal: Totalment envoltat per una silla, llisa o amb algunes espinetes diminutes al marge distal. Papil·les anals ben desenvolupades, amb el parell superior més llarg que l'inferior.

Postes: En forma de barqueta, formada per nombroses agrupacions d'ous, per a assegurar la flotació.

Biologia

Hàbitats larvaris

Pràcticament tot tipus d'aigua al seu abast, des dels peridomèstics fins zones rurals: en aigües residuals, arrossars poc densos, vores de basses amb baix grau de salinitat i zones inundades per pluja o reg permanent.

Les primeres larves s'observen entre abril i maig, mantenint-se fins a novembre, mes en el que si plou en abundància les aigües s'emporten tots els llocs de cria del llit de les rieres i en general tots els hàbitats exposats a les inclemències naturals.

Comportament dels adults

Les femelles de les últimes generacions anuals entren en hivernació sense una prèvia ingestió de sang.

Els primers dies de setembre hi ha més femelles gonoactives, i els últims dies hi ha més femelles hivernants.

Els refugis es troben en edificacions abandonades, grutes, bodegues, clavegueres, o sigui, amagatalls que mantenen una temperatura respecte a l'ambiental, més baixa en els mesos inicials i centrals d'estiu, igual a la tardor i més alta a l'hivern.

La seva humitat relativa és sempre més alta que l'ambiental.

Comportament dels adults

Els seus hospedadors principals són les aus, tot i que hi ha diferents biotips amb diferent comportament tròfic: antropofília, zoofília.