La transició energètica a Terres de l’Ebre és un dels objectius prioritaris dintre el Pla de Gestió de la Reserva dela Biosfera. El COPATE (ens gestor de la RDB) i, en concret, l’Agència d’Energia del mateix organisme, porta més de 12 anys fomentant l’estalvi i l’eficiència energètica a les dependències i equipaments municipals. Algunes deles accions realitzades en aquest sentit ha estat l’optimització dela contractació dels subministres públics d’electricitat i l’assessorament i acompanyament en la introducció de tecnologies més eficients en l’enllumenat. El resultat ha estat estalvis superiors als 1,5 M € anuals i més de 3.000 tones de Co2 estalviades a l’atmosfera.
La situació d’emergència climàtica que vivim, on les temperatures cada cop estan sent més elevades, els estius més llargs i les inclemències meteorològiques provoquen més danys, obliga a les administracions locals ala descarbonització total del consum energètic en poques dècades. Per tant, actualment les administracions locals es queden curtes aplicant solament mesures d’estalvi i eficiència energètica. S’ha de fer un gir total al model energèticcap a un model molt més sostenible, basat amb els recursos endògens i distribuït; un model més democràtic, on tothom hi pugui participar. Els acords de Paris de novembre de 2015 i les directius europees del darrer paquet de l’energia i el clima són prova irrefutable de la necessitat de dur a terme canvis profunds en la forma en que produïm i consumim l’energia.I aquests canvis són transversals i afecten a totes les decisions que es puguin prendre dintre les àrees d’una administració, des de les de mobilitat, les d’urbanisme, les d’obres i serveis, passant per les decisions de caire social, econòmiques, d’ensenyament i qualsevol altra.
El COPATE ha aconseguit uns fons europeus FEDER per determinar,entre altres, les bases d’aquesta transició energètica al seu territori a través d’un projecte PECT (Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial). En aquest context del PECT s’han avaluat les accions i les figures que han dedesenvolupar-se en aquest nou model energètic i quin pot ser el paper del COPATE.
Una de les primeres accions a desenvolupar en aquest procés de transició energètica és disposar d’informació dels consums energètics. La informació que disposa actualment l’Agència d’Energia del COPATE dintre la plataforma de comptabilitat energètica és insuficient, ja que es requereix disposar d’informació a temps real. Existeixen aparells de submesura que aporten aquestes dades i permeten monitoritzar l’autoconsum, l’acumulació d’energia i els punts de recàrrega de vehicle elèctric.
Per una altra banda s’han de desplegar els recursos energètics distribuïts, que són les instal·lacions d’autoconsum, la generació renovable local (fotovoltaica, hidràulica, eòlica...), les bateries i el sistema de mobilitat elèctrica. El Real Decret 244/2019 de l’abril sobre Autoconsum ha estat un impuls per les instal·lacions fotovoltaiques. S’han fet més instal·lacions en aquests darrers mesos que en els darrers 10 anys. Des de l’Agència, amb les dades de consum extretes de la comptabilitat energètica, s’avalua la viabilitat i es dimensionen les instal·lacions per als sostres i sòls lliures d’edificis i instal·lacions municipals. En aquests moments ja n’hi ha una en actiu de 4,6 kWp a l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) de Marina (Ametlla de Mar), dos en execució de 20 kWp i de 150 kWp a la EDAR de Sant Carles de la Ràpita i de Tortosa, respectivament, i una desena més en projecte. Entre aquestes instal·lacions n’hi ha que tenen en compte compartir excedents amb altres dependències o usuaris com la ciutadania propers.
En relació a l’anterior paràgraf, la gestió compartida dels recursos distribuïts donarà peu a les Comunitats Energètiques Intel·ligents. Aquestes Comunitats no són més que entitats público-privades d’àmbit eminentment local que aglutinen governs locals (Ajuntaments), supramunicipals (Consells Comarcals), associacions, ciutadania i empreses. El principal objectiu d’una Comunitat és obtenir el màxim rendiment dels actius dels seus associats sempre des d’una perspectiva de transició energètica i oferint al sistema possibilitats de flexibilitzar els consums. Requeriments tots ells d’un sistema 100% renovable.
Un exemple de Comunitat Energètica Intel·ligent podria ser aquell en que els recursos distribuïts es posen en comú a través de la figura de l’autoconsum compartit i de l’aportació de les dades a una plataforma conjunta, tan per part de les actius públics com els que estiguin en mans de la ciutadania i els seus respectius consums. L’evolució de la regulació i dels mercats determinarà el potencial d’operació d’aquestes Comunitats, no obstant, en tan en quant ja es permesa la propietat compartida d’actius i la tecnologia per capturar dades les Comunitats Energètiques poden ser una realitat. La capa d’intel·ligència és el repte a mig termini que es planteja i que dependrà de l’evolució tecnològica i normativa, que segons les tendències apuntades no hauria de ser un impediment pel seu desenvolupament.
Les Comunitats no seran un atractiu econòmic ni perseguiran objectius financers simplement seran eines facilitadores de la transició a un model renovable, distribuït i controlat per la ciutadania a nivell local. El preu que pagaran per l’energia provinent de la xarxa o per la seva utilització serà el preu de mercat i l’estipulat respectivament. La Comunitat ajudarà a consumir de manera eficient, maximitzant la proximitat i la sostenibilitat del model energètic.
En aquest sistema de Comunitats energètiques ha d’haver un gestor dels recursos distribuïts que doti d’intel·ligència a les Comunitats energètiques orquestant els recursos distribuïts de les Terres de l’Ebre. Aquesta figura, encara imaginària, seria l’Operador o Agregador tècnic energètic i tindria les funcions de gestionar el consum en cada moment per identificar el potencial de flexibilitat que podria oferir als agregadors de mercat. És a dir, ha d’haver una plataforma capaç de gestionar els recursos distribuïts amb capacitat d’actuació sobre els consums i sobreles bateries i punts de recàrrega de vehicles elèctrics, així com d’altres mecanismes de flexibilitat (embassaments reversibles) per oferir un grau superior de flexibilitat.
Aquesta figura d’Operador tècnic energètic no és indispensable, les Comunitats Energètiques tenen sentit per si mateixes. Tot i això, una possibilitat a mig termini podria ser que aquesta figura la desenvolupés el COPATE, el qual disposaria d’una plataforma capaç de gestionar els recursos distribuïts de Terres de l’Ebre a temps real, al igual com la connexió dels diferents dispositius. A nivell tècnic, el COPATE tindria capacitat per actuar sobre els consums i sobre les bateris i punts de recàrrega de vehicles per oferir un grau superior de flexibilitat. Un altra de les funcions indispensables del COPATE serà la comunicació per tal d’activar la ciutadania davant les oportunitats que ofereix la transició energètica. L’apoderament que es proposa des del COPATE en la seva funció d’operador energètic possibilitarà disposar de més eines de política energètica a nivell regional i municipal que permetin combatre amb més eficàcia un aspecte tan preocupant com la pobresa energètica al tenir el control sobre els recursos energètics a nivell local.
En tot aquest entramat dels recursos renovables, on l’electrificació és molt important,i seguint amb les accions del PECT, no ens hem d’oblidardel recurs biomassa forestal de proximitat, provinent dels espais forestals de Terres de l’Ebre, que són el 50% del territori. Aquesta biomassa pot substituir amb viabilitat econòmica i tecnològica altres fonts no renovables com són el propà, el gas-oil o el gas ciutat. En aquest sentit, s’estan realitzant estudis de calderes individuals als centres públics, de districtheatings, de trigeneració (electricitat, tèrmica de calor i tèrmica de fred) tots alimentats amb biomassa de proximitat la qual cosa ha de permetre no solament gestionar els boscos de Terres de l’Ebre, sinó també donar feina a la gent del territori a l’hora que s’està usant una energia sostenible.
En resum, les bases per la transició energètica comencen a estar clares i ara només falta continuar treballant. Serà clau el seguiment de l’evolució normativa i tecnològica per veure com aquesta estratègia es va consolidant.
