És important poder tenir indicis, a priori, d'on es poden desenvolupar determinades espècies de mosquits, ja que aquesta és la clau per a poder desenvolupar el seu control larvari.
El Delta de l'Ebre a l'igual que d'altres territoris d'aiguamolls, semblen a primer cop d'ull grans extensions de terreny homogènies, amb un component de zona plana molt marcat i amb la presència d'aigua, més o menys permanent com a trets fonamentals.
Si estudiem aquesta plana amb més deteniment ens adonem que no és del tot així. La presència de diverses comunitats vegetals ens mostren clarament un gradient de sòls, de salinitat i de règim hídric molt diferent.
Aquests microespais, són els que les diverses espècies de mosquits han aprofitat per a la seva segregació espacial.
D'aquí que utilitzant la vegetació com a element revelador de certes condicions edàfiques i físico-químiques de l'espai es pugui arribar a confeccionar una cartografia temàtica per al control de mosquits.
Aquesta cartografia esdevé l'element clau i de base, ja que ens marca les potencialitats del territori a desenvolupar unes i no d'altres espècies de mosquits.
El Delta de l'Ebre, com en general totes les zones costaneres, són zones molt mòbils i transformables, i més si presenten una activitat humana important. Això ens obliga a destinar una part important de les nostres activitats a revisar constantment la cartografia temàtica.
El treball de camp necessari, s'acompanya d'altres suports com poden ser imatges de satèl•lit o fotografies aèries que ens són de gran utilitat en les zones de difícil accés.
Aquestes tasques es solen fer en els mesos hivernals i es complementen en els mesos estivals com a lògic complement de les prospeccions larvàries dels focus ja predeterminats.
Tota aquesta informació es transmet a programes de dibuix assistit per ordinador, on es planimetren els focus larvaris i qualsevol possible intervenció (prospecció, tractament) utilitzarà de base aquesta informació.
