Les larves dels mosquits són sempre aquàtiques, i constitueixen una de les fases primordials per al seu control.
D'aquí que la presència de mosquits sempre implica la presència d'aigua, cosa que no és certa a l'inrevés, ja que col·leccions d'aigua de caire permanent on s'ha pogut desenvolupar una biocenosi ben constituïda limita la presència de larves de mosquits.
La larva passarà per 4 estadis larvaris amb sendes mudes per a esdevenir finalment una pupa, moment en el que es produirà la metamorfosi.
En funció de les espècies i de les condicions del medi el desenvolupament pot ser més o menys ràpid, en termes generals pot oscil·lar entre els 4 dies per espècies del G.Aedes i Ochlerotatus i els 12-15 dies per les del G.Anopheles.
La presència d'un sifó respiratori en la larva li dóna una característica adaptativa molt interessant, ja que li permet desenvolupar-se en aigües amb baix contingut d'oxigen, que limita l'existència de possibles depredadors, però que solen ser molt riques en matèria orgànica i per tant idònies per al seu desenvolupament.
Les larves són filtradores i s'alimenten bàsicament de matèria orgànica particulada, bacteris, fongs, etc.
