Tot i que habitualment tant els mascles com les femelles dels mosquits s'alimenten de nèctar dels vegetals, les femelles requereixen d'un suplement alimentari molt ric per a poder desenvolupar un gran nombre d'ous. Aquest suplement ric en nutrients sol ser la sang de diferents vertebrats.
Així ens trobem en què totes les espècies no piquen a l'home, element important alhora d'establir el seu control. Espècies dels G.Aedes, Ochlerotatus, Anopheles i Culex són les més importants a tenir en compte.
Els mosquits solen picar al crepuscle del dia, moment de repòs dels seus hostes i on la presència de possibles depredadors encara és limitada. S'ha d'assenyalar per la seva importància a nivell de molèsties la facilitat que presenten els Aedes a picar a qualsevol hora del dia.
La fecundació de les femelles es realitza en el moment del naixement de l'adult. Es constata una certa sincronia, on els mascles solen emergir abans que les femelles, establint uns núvols de còpula on al travessar-los les femelles queden fecundades. Els espermatozoides quedaran allotjats en les espermateques, en nombre suficient com per a fecundar tots els ous que la femella desenvoluparà al llarg de la seva vida fèrtil.
La vida del mosquits sol ser molt curta, els mascles un cop assolida la seva missió de còpula (variabilitat genètica) solen desaparèixer. La vida de les femelles és un xic més llarga i en funció dels condicionants climàtics pot ser de setmanes i fins i tot un parell de mesos. En aquest període podrà arribar a completar 4 o 5 postes.
Un element clau per al cicle biològic dels mosquits és el període hivernal, moment desfavorable per les condicions climàtiques per al seu desenvolupament. Aquest condicionant el resolen de manera diversa i sol ser característica per a cada espècie. Uns el poden passar en fase larvària (Culiseta) donant al final unes larves de gran mida. D'altres en fase d'ou (Aedes, Ochlerotatus) que gràcies a certes adaptacions contra la dessecació del seu embolcall podran romandre dipositats en el sòl fins a diversos anys. Finalment d'altres ho passaran en forma d'adult (Anopheles), generalment femelles d'última generació, ja fecundades, que romandran en llocs arrecerats on les condicions de temperatura i humitat no varien gaire, i seran les que un cop passat aquest període desfavorable i prèvia ingesta de sang desenvoluparan la propera generació.
