Les característiques geològiques del Delta i la seva constant transformació i evolució determina un tipus de vegetació concret que en cap cas ens permetrà parlar d'una vegetació potencial, sinó de dominis de vegetació, amb poblacions vegetals lligades generalment a les condicions ecològiques que es donen en un moment concret a un lloc concret.
En general al Delta de l'Ebre podem diferenciar els següents dominis de vegetació: ribera, helofítica, halòfila, psamòfila i hodròfila.
Vegetació de ribera: trobem zones amb domini del bosc de ribera, ocupant, com el seu nom indica la zona més propera a la riba del riu, tot i que l'excessiva explotació agrícola ha malmès bona part d'aquest bosc. Les espècies més característiques són l'aube (Populus alba), el xop (Populus nigra), l'om (Ulmus minor), el freixe (Fraxinus angustifolia) i la morera borda (Alnus glutinosa).
Vegetació helofítica: es troba allà on la capa freàtica és alta i en les vores de llacunes, el poblament vegetal ve caracteritzat pels canyissars amb diferents plantes acompanyants. Aquestes plantes són generalment senill (Phragmites australis), bova (Typha sp.), sisca borda (Cladium mariscus). En funció de la salinitat de les aigües ens trobem amb una vegetació helofítica clara com l'anteriorment descrita que és substituïda per un canyissar amb xufa o jonc marítim (Scirpus maritimus). Actualment la vegetació helofítica és la més representativa de l'ambient deltàic.
Vegetació halòfila: la trobem allà on la influència marina aporta unes condicions de salinitat força elevades, i on no hi arriba la influència fluvial, és en aquest lloc on es poden trobar comunitats d'espartinars i de salicornars: sosa (Arthrocnemum fruticosum), salicorni herbàci (Salicornia herbacea), diferents limoniums (Limonium sp.), salat (Atriplex portulacoides), salsona (Inula crithmoides). En funció del grau de salinitat i dels períodes d'inundació ens trobarem amb comunitats més o menys homogènies d'aquestes espècies.
Vegetació psamòfila: es troba en platges i dunes costaneres, amb una salinitat edàfica mínima gràcies a la percolació que permet la sorra d'aquestes sals. Es diferencien tres tipus de comunitats: comunitat de jull de platja (Agropyrum sp.), comunitat de borró (Ammophila arenaria), comunitat de crucianel·la marina (Crucianella maritima).
Vegetació hidròfila: la trobem submergida en l'aigua en la seva major part, en basses, tolls o cursos d'aigua i arrossars, aquests últims ocupen aproximadament el 75% de la superfície del Delta. Les principals espècies són: llentia d'aigua (Lemna sp), llengua d'oca (Potamogeton sp.).
El coneixement de totes aquestes comunitats dóna una informació precisa de les condicions físiques del l'indret en qüestió, informació molt valuosa pel fet que es tradueix en el coneixement a priori de la localització i biologia de les espècies de mosquits que s'hi poden desenvolupar.
