En aquest apartat s'inclouen tots els espais naturals del Delta de l'Ebre, que situats majoritàriament en la seva perifèria, sumen un total aproximat de 7.700 ha.
Aquests espais constituïts per sorrals, reraplatges, llacunes i aiguamolls, presenten una fragmentació molt important, tant pel que fa a la seva localització sobre la superfície deltaica com per la seva mida. Així tenim espais que no es perllonguen més enllà de pocs centenars de metres quadrats fins a d'altres que ocupen un centenar d'hectàrees.
La major part d'aquests espais, des de l'any 1983 que es crea la figura de Parc Natural, estan sota la tutela d'aquest organisme.
La riquesa ecològica d'aquests espais es mostra evident per la biocenosi que allotja, tant pel que fa a l'ocupació vegetal com animal. Essent un reflex de l'ocupació original de la major part de la plana deltaica.
L'ocupació vegetal d'aquests espais no és més que un reflex de les condicions hidrològiques i fisicoquímiques a la que estan sotmeses. Així la presència de sosars, jonqueres, senillars o prats d'agram, ens mostren a mode d'indicador ecològic, la salinitat del substrat, així com el règim d'aigua i les seves característiques químiques (salada o dolça).
Aquest és un element clau alhora de tipificar focus larvaris, ja que la presència d'aigua i la seva temporalitat, així com les seves característiques químiques, delimitaran el desenvolupament d'una o d'altra espècie de mosquit. Així doncs, el reconeixement del poblament vegetal és una de les eines utilitzades per confeccionar la cartografia temàtica, que permet desenvolupar el control larvari de les poblacions de Culícids.
Com la resta d'éssers vius els mosquits han sofert una evolució que els ha dut a segregar-se en l'espai, ocupant cada espècie un nínxol ecològic adequat a les seves característiques.
La major part d'aquestes zones litorals presenten unes característiques molt marcades de temporalitat de règim d'aigua, que acompanyades d'un substrat salobre els fan el lloc idoni per al desenvolupament d'espècies de mosquit del G. Ochlerotatus.
El G. Ochlerotatus i més concretament l' Ochlerotatus caspius com a espècie més característica, són els pobladors per excel·lència d'aquests espais. Un estudi aprofundit del seu cicle de vida ens demostra el perquè:
- Desenvolupament molt ràpid, 3-4 dies per acompletar el seu cicle larvari, ja que la presència d'aigua i la seva permanència, element imprescindible, no sempre està garantida.
- Medi molt fluctuant que també condiciona la presència de possibles depredadors, si el medi es consolida i aquests apareixen, el cicle sol estar acomplert.
- Característiques físiques de la larva que l'hi permeten viure en aigües amb elevat contingut de sal.
- Gran agressivitat per part dels adults envers els mamífers, a diferència d'altres mosquits, aquests presenten una activitat picadora diürna.
- Mosquits adults molt resistents a les condicions climàtiques, aprofiten els corrents de vent per desplaçar la seva activitat lluny dels seus llocs de cria (en moments d'eclosions larvaries importants fan notar la seva presència a tota la plana deltàica i les seves rodalies).
- Capacitat única de dipositar els ous en un substrat humit i no pas sobre l'aigua com la resta de mosquits. Aquesta característica no és més que un fenomen adaptatiu obligat per la temporalitat hídrica del seus llocs de cria.
- Els ous disposen d'una coberta que els aïlla de les condicions de sequedat i els fa romandre viables fins i tot al llarg de varis anys.
Tenint en compte aquestes característiques s'entén que el control poblacional d'aquesta espècie, fins a límits tolerables, sigui un dels objectius prioritaris del COPATE.
La influència de les excessives poblacions d'aquesta espècie sobre les infraestructures turístiques i els pobles, molts d'ells construïts a proximitat dels seus focus larvaris, va ser el desencadenant de la creació del CODE (ara COPATE).
En l'actualitat el COPATE, gràcies a una major aportació pressupostària (incorporació de la Generalitat de Catalunya) està en disposició des de l'any 2000 d'abordar la majoria dels espais que anteriorment eren inabordables.
En aquest sentit s'ha de remarcar la gran tasca conjunta que desenvolupen els tècnics del Parc Natural i del COPATE, que ens ha portat a desenvolupar el control larvari de les poblacions de mosquits a gairebé tota la superfície deltàica. Sols queda exclosa, en l'actualitat, la reserva integral de la Punta de la Banya.
Aquestes tasques conjuntes de planificació, supervisió i control ens porten a un model de gestió molt interessant i que de ben segur serà un model a seguir per d'altres zones amb característiques i problemàtiques similars.
