Sou a: Salubritat Pública» La mosca negra» Antecedents

Antecedents

Aparició del problema

En la darrera dècada lligat a la millora de la qualitat de les aigües dels nostres rius i rierols per la implementació dels sistemes de depuració de les aigües residuals, han aparegut i s’han incrementat les molèsties ocasionades per les picades de les mosques negres (simúlids) arreu de Catalunya.


Aquests insectes, parents de les mosques, comportant-se com individus oportunistes, han colonitzat els cursos d’aigua de les nostres conques internes. La millora parcial de la qualitat proporcionada pels sistemes de depuració instal·lats, ha premés la colonització d’aquests ambients, molts cops no lo suficientment adequats per a la instal·lació d’una biocenosi complexa que pugui minimitzar per depredació el problema. Tot i que per les característiques de la pròpia llera, molts cops de dimensions reduïdes, fenòmens com les grans avingudes lligades a règims pluviomètrics equinoccials fan que aquesta llera pateixi grans transformacions i que en anys posteriors el fenomen de les mosques negres que havien pogut assolir caire de plaga, desaparegui radicalment (el Tech al sud de França, el Francolí en la dècada dels noranta, i certs tributaris del Llobregat).


Així en aquests darrers anys els que treballem en el control de mosquits hem vist com s’incrementaven les queixes produïdes per aquest insecte en molts llocs de Catalunya, i així se n’ha fet ressò moltes vegades la premsa local i comarcal. En paral·lel els serveis de control de mosquits de Girona i el del Llobregat, han arribat a posar en pràctica petits controls poblacionals a fi de rebaixar les poblacions resultants de determinats indrets de Catalunya.


El cas de l’Ebre el podem considerar diferent, en primer lloc estem parlant d’un dels rius més cabalosos de la Península Ibèrica, on tenim constància de la presència de petites poblacions de mosca negra lligades a cursos d’aigua permanents propers al riu. Les seves característiques, de cabal, de qualitat i sobretot de manca de transparència (degut al predomini d’algues unicel·lulars en suspensió) conferien a aquest tram final del riu Ebre el color verd característic que impedia que la llum pogués arribar fins al fons de la llera. Aquest fenomen que feia que més enllà de 40 cm ja hi hagués extinció dels rajos solars no permetia la implantació de macròfits en la pròpia llera, així doncs no era un lloc propici per al desenvolupament massiu de les larves de simúlids. Eren èpoques on l’organisme indicador que predominava en aquest tram baix de l’Ebre era l’Ephoron virgo, la famosa “palometa” que tants problemes ens donava en arribar final d’estiu i tardor.


A partir dels anys 2000 aquestes característiques poc a poc han anat canviant, malauradament ens han passat desapercebudes ja que aquests paràmetres de caire ecològic no han estat estudiats per cap organisme que n’hagi deixat constància, així que només podem basar aquests canvis en hipòtesis.


  • La disminució i regularització de cabals (especialment la supressió de crescudes els darrers anys)
  • L’aparició d’espècies invasores que ja es va iniciar en els anys 80 amb el silur i l’any 2001 amb l’aparició del musclo zebrat en els sistemes d’embassament del tram baix, espècie hiperfiltradora.
  • Implantació en la conca de l’Ebre de sistemes de depuració d’aigües residuals.
  • Millora en l’ús racional de la fertirrigació amb una clara disminució de les aportacions de diversos adobs que juguen un paper fonamental en la eutròfia del riu.

De ben segur, una o la suma de totes aquestes variables han transformat l’ecosistema del tram baix del riu Ebre, on la característica més aparent és la clarificació de les seves aigües. Ens trobem en l’actualitat que a profunditats de 5 o 6 metres els rajos solars arriben perfectament al fons. Aquest fenomen ha afavorit la proliferació de plantes aquàtiques (macròfits), que requereixen per a la seva germinació i proliferació la presència de llum. Els darrers anys, a partir del 2000, hem vist com de manera contínua, gairebé tota la llera del riu s’ha vist colonitzada per aquests macròfits, especialment els del gènere Potamogeton i Myriophyllum, sobretot l’espècie Potamogeton pectinatus. És en aquest nou escenari on s’ha pogut instal·lar, provinent d’aquests llocs relictuals propers, les larves de mosca negra, i de manera exponencial colonitzar tot el tram baix del riu i així de manera també progressiva ens han aparegut les seves molèsties.


Fent memòria, el CODE va tenir el primer contacte amb aquest fenomen l’hivern del 2003, quan un pagès de la zona de Móra d’Ebre se’ns va adreçar a través de la delegació del DARP de la zona i ens va mostrar la seva preocupació per un insecte de coloració fosca i de mida reduïda que li causava fortes picades els dies de ple sol en les tasques de collita de l’oliva. Aquest cas puntual que era únic i inversemblant en el nostre territori, malauradament era l’anunci del que a partir del 2005 s’ha convertit en una de les grans problemàtiques d’aquest territori.


Recerca de solucions

L’any 2005 es va constituir a la seu de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, una Comissió Tècnica, formada per tècnics del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), Departament de Salut, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Unitat d’Ecosistemes Aquàtics (UEA-IRTA) i Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE), sota la coordinació de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, amb la finalitat d’estudiar les característiques i distribució poblacional de mosca negra, buscar informació sobre aquest fenomen, i proposar mesures de tractament. Aquell mateix any, la Comissió va encomanar al CODE i la UEA-IRTA l’execució d’un estudi tècnic sobre la problemàtica de la mosca negra. Concretament, el treball consistia en estudiar les larves de la mosca negra, el seu hàbitat, avaluar la dinàmica de les poblacions larvàries, determinar la seva distribució i determinar els efectes dels tractaments sobre l’espècie per estimar la seva efectivitat.


Per part del DARP es testaren, la mateixa setmana de la constitució de la comissió, un seguit d’elements dirigits a minimitzar les poblacions de mosca present en els camps de conreu. Hem de recordar que era època de recollida de la fruita i la presència de mosca negra causava grans destorbs. El tractament adulticida no es mostrà massa eficaç degut a les recolonitzacions, a part del problema que podria generar de residus en la fruita collida. La tècnica de segar l’herba dels bancals es mostrà una mica més eficaç ja que reduïa les zones de refugi de la mosca. Hem de recordar que, com tot insecte, la mosca negra no pot regular la temperatura, d’aquí que un cop emergida de les aigües del riu busca zones amb vegetació on la temperatura i la humitat els hi són favorables, a l’espera de possibles hostes als que xuclar la sang necessària per part de les femelles per a poder realitzar la formació d’ous i donar lloc a la següent generació.


Per part del Departament de Salut es postularen tot un seguit de recomanacions dirigides a la població afectada, mitjançant mesures de prevenció de les picades i les corresponents recomanacions en cas d’haver-se produït la picada.


L’estiu del 2005, a través de l’IDECE i amb l’ajut de COPISA, empresa encarregada del manteniment de la via navegable, els tècnics de l’UEA-IRTA i del CODE iniciaren un seguit de mostrejos de diversos trams del riu Ebre afectats.


L’objectiu d’aquestes primeres prospeccions (al juliol i agost 05) fou la determinació de les preferències d’hàbitat i de colonització de l’espai de les larves de mosca negra així com la identificació de l’espècie de mosca negra. Dades que eren del tot indispensables a l’hora de poder decidir quin tipus de tractament efectuar. Amb aquestes sortides es constatà que les formes larvàries i pupals de mosca negra es trobaven majoritàriament sobre macròfits, fonamentalment del gènere Potamogeton pectinatus (que domina a bona part del llit del riu), encara que també en l’altre macròfit majoritari a les vores, Myriophyllum sp i amb una certa preferència pels llocs amb corrent.


La identificació de les pupes obtingudes en els diferents trams mostrejats es realitzà al laboratori i amb l’ajuda de la Dra. Glòria González (United Research Services España S.L.). Es classificà l’espècie com a Simulium erythrocephalum.



Un cop classificat l’agent causal del problema es va poder realitzar una exhaustiva recerca bibliogràfica. Alhora que es va contactar amb d’altres indrets i serveis de control que ja havien hagut de fer front a una problemàtica semblant.


Per una banda l’EID Méditerranée Méditerranée (servei de control de mosquits del sud-est mediterrani de França) estudia aquest fenomen al riu Tec, riu del Pirineu Oriental; i també el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, que treballa amb la problemàtica present al riu Ter i dos dels seus afluents, el Xuncla i el Terri. En tots dos casos el cabal d’aquests rius és molt inferior al de l’Ebre, fet que condiciona l’estratègia de mostreig i tractament a seguir.


D’altres informacions aportades són les problemàtiques que generen espècies de simúlids diferents a les nostres, però en rius de característiques més semblants al nostre, fonamentalment d’elevat cabal (superior als 100 m3/s). Aquests són els casos de rius d’Estats Units, com el Susquehanna a Pensylvania, o de rius del nord d’Europa (p. ex. Danubi).


Desenvolupament d’una metodologia de mostreig

En aquest context, es va desenvolupar una metodologia de mostreig prou àgil com per estimar amb certa fiabilitat la densitat de larves de mosca negra de la zona mostrejada. En concret es va establir que:


  • a) per cada punt de mostreig escollit es prenguessin sis mostres de macròfit,
  • b) que cadascuna de les mostres de macròfit es col·loqués dins de safates amb aigua fins a la meitat, on es sacsejava vigorosament per tal que les larves de mosca negra adherides al macròfit es desprenguessin. Aquest macròfit es col·locava en escorredors d’aigua a fi que perdés el major contingut d’aigua i es procedia al seu pesatge. El recompte de larves es feia directament a la safata i, la densitat de larves es referia a número de larves per pes de macròfit.

Recerca d’eines per al seu control

Un cop realitzats els treballs de prospecció, els quals van donar informació de l’existència de larves, s’havia de fer front a la possibilitat d’engegar un tipus de lluita activa contra aquests insectes mitjançant el tractament de les aigües del riu Ebre. Per raons òbvies, el tractament del riu havia de fer-se imprescindiblement amb un insecticida biològic i altament selectiu, característiques que es donen en l’espora produïda pel bacteri Bacillus thuriengiensis var. israelensis (Bti), que resulta efectiu únicament per a larves de dípters. Aquest fet, si bé és cert que té molts avantatges per a la conservació del medi, reporta molts inconvenients a l’hora d’aplicar el tractament, ja que per a obtenir altes efectivitats s’han de controlar molt bé els paràmetres de la zona de tractament. (garantir que el producte arribi a tots els racons de la zona a tractar, poc temps de permanència en el medi, etc.)


L’aplicació de Bti en aigües corrents ha de reunir dos requisits:


  • S’ha de garantir la distribució del producte per tota la llera del riu a partir del punt d’aplicació. Aquest requisit el garanteix el propi corrent del riu Ebre.
  • El pas de producte per on són les larves ha de durar lo suficient com per a permetre que totes les larves consumeixin el producte. La informació recollida en altres centres de control així com de la pròpia empresa subministradora estableixen aquest temps en 10 minuts.

Finalment, calia validar l’eficàcia d’aquest tractament en les poblacions de mosca negra al riu Ebre, de manera que:


  • 1. Calia validar l’efectivitat del tractament a la part baixa del riu Ebre (de dimensions i cabal considerables i diferents de la resta de rius on s’havia aplicat fina ara el tractament amb Bti).
  • 2. Calia determinar la distància d’efectivitat del tractament.

Aquestes qüestions eren bàsiques a l’hora de quantificar l’efectivitat d’un tractament a l’Ebre i quantificar quina era la viabilitat econòmica d’engegar un control contra aquest insecte.


Davant tots aquests dubtes es va plantejar la realització d’una prova pilot en un punt on prèviament haguéssim detectat l’existència de larves aigües avall, i que ens permetés treure conclusions de forma ràpida, ja que el temps corria en contra nostra i els insectes començaven a fer-se notar de forma més molesta als veïns de les zones afectades.


Prova pilot del tractament biològic amb Bti (27 d’abril 2006)

En les prospeccions prèvies al tractament pilot es va establir el punt idoni per a la realització d’aquesta prova aigües avall de l’embarcador de Ginestar.


Per a realitzar aquest tractament es va disposar d’una barcassa de l’empresa COPISA, amb una gran plataforma on poder organitzar i aplicar el producte des del mateix riu.


La dosi necessària per a l’aplicació s’obté a partir de la següent fórmula:


Q = C x ppm x 60 x 10


On Q representa la quantitat de producte (Bti) necessari; C és el cabal d’aigua que circula pel riu en el moment d’aplicació, indicat en m3/s; ppm és la concentració de producte necessària per a fer efecte, que sol estar al voltant de 4; hem de procurar que aquesta dosi romangui un temps aproximat de 10 minuts, temps suficient per a que les larves puguin ingerir suficients partícules de Bti per a que les hi causi la mort.


Per a l’aplicació van ser necessaris dos dipòsits de 1000 litres de capacitat on es van barrejar els 400 litres de Bti necessaris amb aigua per a permetre així perllongar l’aplicació durant els 10 minuts necessaris.


Dels diferents factors que apareixen en la fórmula, el cabal és l’únic que no podem controlar nosaltres mateixos. Es tracta d’un factor importantíssim, ja que depèn directament d’ell la quantitat de producte que s’ha d’utilitzar per a realitzar el tractament. Degut a l’elevat cost del producte i per a garantir la viabilitat econòmica dels possibles tractaments, és imprescindible aconseguir un cabal en el moment del tractament el més baix possible en el riu, de manera que amb la mínima despesa de producte s’aconsegueixi una alta ppm. Per a això es va contactar amb la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), qui en tot moment van oferir la seva col·laboració.


Així doncs, el dia 27 d’abril a primera hora del matí, el personal del CODE es va desplaçar a Ginestar per preparar el tractament, i a les 10 del matí aproximadament, després de comprovar el cabal del riu, que estava fixat en 135 m3/s, es va fer el tractament, aconseguint una concentració de 4,9 ppm.


S’ha de dir que ens va sorprendre gratament la facilitat que va tenir el producte, un cop aplicat, per a dispersar-se per tota la llera del riu, i per a passar a través dels macròfits, que si bé no ocupaven tota aquesta llera, formaven unes masses espesses de vegetació impossible a primera vista, de ser penetrades pel producte.


Aplicació i dispersió del producte en la prova pilot

L’objectiu d’aquesta prova pilot era verificar l’efectivitat del tractament i alhora determinar la distància d’efectivitat al riu Ebre, així doncs per a l’estimació del tant per cent de mortalitat de larves de mosca negra es van escollir 6 punts aigües avall del punt d’aplicació del producte (embarcador de Ginestar) i dos punts aigües amunt. Els mostrejos d’aquests punts (segons metodologia explicada en apartat anterior) es van realitzar el dia abans i el dia després de la prova pilot.


Prova pilot.Dades del tractament

Plànol de situació dels punts de tractament i de mostreig de la prova pilot del 27.04.06


A continuació es presenten els tants per cent de mortalitat de larves obtinguts amb la prova pilot. Val a dir que en la taula es poden observar a més els mostrejos de dos punts on no hi va haver aplicació de producte, que eren els punts situats a 1 i a 2 km aigües amunt del punt de tractament.


no de larves /kg macròfit
Punt mostrejat abans tractament després tractament mortalitat
a - 2km del punt de tractament (Ginestar) 12.75 14.5 − 
a - 1km del punt de tractament (Ginestar) 4.46 17.3 − 
a + 1km del punt de tractament (Ginestar) 16.02 0 100 %
a + 3km del punt de tractament (Ginestar) 27.05 0 100 %
a + 6km del punt de tractament (Ginestar) 15.73 0 100 %
a + 8km del punt de tractament (Ginestar) 32.2 0 100 %
a +13km del punt de tractament (Ginestar) 150.3 0.9 99 %
a +18km del punt de tractament (Ginestar) 5.32 0.9 82 %

Amb aquesta prova pilot es pogué comprovar l’eficàcia i la viabilitat de l’ús del Bti per a tractar les larves de mosca negra de la part baixa de l’Ebre. Es comprovà que la distància d’efectivitat del Bti aplicat segons les condicions de la prova pilot estava per sobre del 15-18 km. Considerant que el recorregut del riu des Flix a Amposta són d’uns 85 km, aquesta distància d’efectivitat implicava uns 5-6 punts d’aplicació per tractament, número d’aplicacions molt més viable que no pas la que hagués suposat haver de tractar cada 5km, com és el cas dels rius Ter i Tech.


Val a ressaltar que els mostrejos realitzats el dia després de la prova pilot no es va observar mortalitat en d’altres grups d’organismes fins i tot en grups propers i d’alimentació molt similar com els Quironòmids.


Semblava que havíem trobat una eina de control poblacional efectiva i econòmica i materialment viable.