Sou a: Salubritat Pública» La mosca negra» Altres zones

Altres zones de control

Altres zones de control


Des dels inicis del control de les poblacions de mosca negra a les Terres de l’Ebre al 2006 es van centrar els esforços en el propi riu Ebre. L’expansió de les molèsties generades per aquest insecte en aquest el territori així com l’increment de la problemàtica a la zona més baixa de l’Ebre (Tortosa com a punt de referència) ha propiciat que els últims anys, paral·lelament als esforços de control en el riu, s’hagin mostrejat també altres zones en les que els diferents cursos d’aigua existents són favorables a l’existència de diferents espècies de mosca negra que també es caracteritzen per una elevada antropofília. Tot i ser conscients que en cap cas la problemàtica que es genera en aquestes zones pot arribar a comparar-se amb la que es genera a l’Ebre, de ben segur que el control que es realitza en elles afecta positivament en el benestar de les persones d’aquests territoris.


Altres zones de control

Les diferents zones mostrejades són les següents:


  • Riu Canaletes
  • Barrancs de Paüls
  • Sèquia de Xerta
  • Barranc de la Conca
  • Barranc de la Vall Cervera
  • Sèquia dels Reguers
  • Canals de l’Ebre
  • Ullals de la Carroba
  • Sèquia del Mas de Barberans


Riu Canaletes


Tot i la importància ecològica d’aquest riu, pel que fa al control de la mosca negra ens centrem únicament en els diferents enclavaments turístics que té, ja que són indrets de concentració humana en els que a més es dona un hàbitat propici per al desenvolupament de larves de mosca negra, en especial la zona balneària de la Fontcalda.



Les característiques d’aquest riu, en el que l’aigua no circula de forma contínua al llarg de l’any, i amb zones en les que en determinades èpoques de l’any l’aigua circula de forma subterrània impedeix la presència de larves d’aquests insectes en gran part del seu transcurs. Tot i això es detecten individus adults al llarg d’aquest territori, fet que es pot atribuir a la seva proximitat al riu Ebre i a la capacitat d’aquests insectes de recórrer grans trajectes.


Mostreig: el mostreig que es realitza en aquesta zona per a detectar les larves de mosca negra es basa en l’observació dels macròfits que es troben a la llera, principalment del gènere Nasturtium (créixens), a sobre les fulles o tiges dels quals es fixen les laves i pupes de mosca negra. Control: es realitza de forma manual mitjançant l’aplicació de Bti amb l’ajut d’una motxilla on es barreja el producte amb l’aigua necessària per a obtenir una concentració adequada de producte i un volum de la barreja que ens permeti aplicar el producte durant un temps determinat. El poc cabal circulant així com la irregularitat en el corrent, alternat-se zones amb aigües superficials amb un determinat corrent i zones sense corrent o amb circulació subterrània, fan que la quantitat de producte aplicada en cada cas vingui determinat pel temps d’aplicació, que en funció dels punts pot variar entre 2 i 4 minuts.


Barrancs de Paüls


En la zona de Paüls conflueixen diferents barrancs que acaben desembocant al riu Ebre. En la part alta i mitja d’aquests barrancs ens trobem amb una circulació d’aigua més o menys constant, amb zones amb corrent d’aigua, zones on l’aigua queda estancada per la pròpia orografia del barranc i zones on l’aigua superficial desapareix.



La problemàtica per mosca negra en aquesta zona té el seu origen en dos factors: per una banda el desenvolupament de larves en zones puntuals dels barrancs propers, on el corrent de l’aigua és constant i permet el desenvolupament d’aquestes larves, com és el cas de diferents punts del barranc del Montsagre, del Molí i de les Fonts; i per altra banda, hem de tenir en compte la proximitat del municipi de Paüls al riu Ebre, ja que els poc més de 7 km que els separen resulta una distància fàcilment assequible per als adults que en el riu s’hi desenvolupen.


Mostreig: el mostreig que es realitza en aquesta zona per a detectar les larves de mosca negra es basa en l’observació dels macròfits que es troben a la llera, principalment del gènere Nasturtium (créixens), a sobre les fulles o tiges dels quals es fixen les laves i pupes de mosca negra.



Control: es realitza de forma manual mitjançant l’aplicació de Bti amb l’ajut d’una motxilla on es barreja el producte amb l’aigua necessària per a obtenir una concentració adequada de producte i un volum de la barreja que ens permeti aplicar el producte durant un temps determinat. El poc cabal circulant així com la irregularitat en el corrent, alternat-se zones amb aigües superficials amb un determinat corrent i zones sense corrent o amb circulació subterrània, fan que la quantitat de producte aplicada en cada cas vingui determinat pel temps d’aplicació, que en funció dels punts pot variar entre 2 i 4 minuts.



Sèquia de Xerta


A la zona de les Fonts del Ullals naix aquesta sèquia que transcorre durant uns 5 km fins arribar a una bassa situada a la part alta de la població. Un cop passada aquesta bassa, la sèquia continua i es bifurca en diferents ramals que porten l’aigua a través de tota l’horta de Xerta.



El fort corrent que presenta aquesta sèquia i el fet que durant gairebé tot l’any porta aigua (només s’asseca per tasques de manteniment) fan d’aquesta infraestructura un lloc idoni per al desenvolupament de larves de mosca negra, si més no, a la part superior d’aquesta, ja que a partir de les bifurcacions, ja a l’altura de Xerta, l’aigua, per motius de reg no és constant, fet que afavoreix les tasques de control.


Mostreig: el mostreig es realitza raspallant el fons de la sèquia per tal d’ajudar a desprendre les larves que puguin estar adherides. Per a tal efecte es disposa d’un raspall i d’un salabre amb una malla de 500 µm, amb el que es recullen les larves. El pòsit que és recollit amb la malla es posa en una palangana amb aigua i es procedeix a comptar les larves que s’han recollit. En funció de les larves que apareixen i el seu estat de desenvolupament es decideix fer un tractament.



Control: es realitza de forma manual mitjançant l’aplicació de Bti amb l’ajut d’una motxilla on es barreja el producte amb l’aigua necessària per a obtenir una concentració adequada de producte i un volum de la barreja que ens permeti aplicar el producte durant un temps determinat.



Barranc de la Conca


El barranc de la Conca naix de diferents fonts a la zona del Toscar, i transcorre entre les muntanyes del Ports fins travessar les planes d’Alfara i desembocar a l’Ebre a l’altura d’Aldover. En aquest trajecte diferenciem dos sectors clarament: un primer sector situat a la part superior del barranc, el que transcorre entre les muntanyes, que és més humit i en el que hem trobat una gran densitat larvària; i un segon sector, a la part baixa del barranc, el de la plana, més sec i amb poca importància com a hàbitats per a les larves de simúlids. El primer sector, el de la part alta del barranc, i que en definitiva és on es centren les tasques de control presenta una sèrie de canalitzacions de curt recorregut a ambdós costats del barranc que serveixen per al reg dels diferents conreus de la zona. En totes aquestes conduccions d’aigua també es desenvolupen larves de mosca negra.



Mostreig: el mostreig que es realitza en aquesta zona per a detectar les larves de mosca negra es basa en l’observació dels macròfits que es troben a la llera, principalment del gènere Nasturtium (créixens), a sobre les fulles o tiges dels quals es fixen les laves i pupes de mosca negra.



Control: es realitza de forma manual mitjançant l’aplicació de Bti amb l’ajut d’una motxilla on es barreja el producte amb l’aigua necessària per a obtenir una concentració adequada de producte i un volum de la barreja que ens permeti aplicar el producte durant un temps determinat. El poc cabal circulant així com la irregularitat en el corrent, alternat-se zones amb aigües superficials amb un determinat corrent i zones sense corrent o amb circulació subterrània, fan que la quantitat de producte aplicada en cada cas vingui determinat pel temps d’aplicació, que en funció dels punts pot variar entre 2 i 4 minuts.


Sèquia dels Reguers


La sèquia dels Reguers rep aigua del barranc de la Conca i del barranc de la Vall Cervera, que s’uneixen a l’altura del canal Xerta – Sénia i transcorre per la població dels Reguers fins a Jesús, on desemboca al Barranc dels Molins, amb més de 10 km de recorregut.



En la seva part superior, el tram que presenta problemàtica per larves de mosca negra és el que prové del Barranc de la Conca. El tram de sèquia que prové de la Vall Cervera està soterrada, de manera que no s’hi poden desenvolupar larves de mosca negra.


Durant tot l’any transporta aigua que és aprofitada per al reg de la zona, i si bé en època hivernal disposa d’aigua en tot el seu trajecte, a l’estiu, les necessitats de reg fan que s’hagi de repartir l’aigua per torns, i el tram final de la sèquia, més avall de la població dels Reguers, queda molts cops sec, impossibilitant així el desenvolupament de larves de simúlids.



El seu pas per l’interior de la població dels Reguers i per zones més o menys urbanitzades fan que les tasques de control d’aquests insectes en aquesta infraestructura presentin major importància que en hàbitats més allunyats de zones poblades.


Mostreig: el mostreig es realitza raspallant el fons de la sèquia per tal d’ajudar a desprendre les larves que puguin estar adherides. Per a tal efecte es disposa d’un raspall i d’un salabre amb una malla de 500 µm, amb el que es recullen les larves. El pòsit que és recollit amb la malla es posa en una palangana amb aigua i es procedeix a comptar les larves que s’han recollit. En funció de les larves que apareixen i el seu estat de desenvolupament es decideix fer un tractament.



Control: es realitza de forma manual mitjançant l’aplicació de Bti amb l’ajut d’una motxilla on es barreja el producte amb l’aigua necessària per a obtenir una concentració adequada de producte i un volum de la barreja que ens permeti aplicar el producte durant un temps determinat.



Canals de l’Ebre


Amb aquest nom s’engloben les dos grans infraestructures que porten aigua de l’Ebre a la zona deltaica, des de l’Assut de Xerta fins als conreus de l’arròs. Tota aquesta infraestructura, que parteix de dos grans canals, el de la dreta i el de l’esquerra, es van dividint al llarg del seu recorregut fins a esdevenir les petites sèquies que aprovisionen d’aigua cada un dels arrossars. Aquest sistema no funciona durant tot l’any, i roman sec a principis d’any. Quan aquest sistema es posa en marxa als voltants de la primavera, poc a poc va sent colonitzat per diferents macròfits, entre ells Potamogeton pectinatus, i amb ells, les larves de mosca negra que troben en aquest sistema un hàbitat ideal per al seu desenvolupament. Les tasques de neteja periòdiques que realitzen les comunitats de regants minimitzen la presència d’aquestes larves, però en aquells trams en els que no és possible l’accés per part de la maquinària de neteja, al seu pas per les diferents poblacions (Jesús, Roquetes, Amposta), continuen desenvolupant-se larves de mosca negra, augmentant així la problemàtica per picades d’aquest insecte en aquestes poblacions.



En les conduccions més menudes també s’efectua un control, sobretot en aquelles que es troben més properes a zones urbanitzades.



Mostreig: el mostreig dels canals varia en funció de les dimensions de la infraestructura mostrejada. Així doncs, els canals més grans, amb poca accessibilitat a les parets d’aquests i amb un corrent considerable es mostregen amb l’ajuda d’un ganxo emmanegat que permet arribar als macròfits adherits a les parets d’aquestes i capturar-ne una mostra per tal d’observar si hi ha o no presència de larves.



En les canalitzacions més menudes, on el cabal és considerablement inferior i de poca fondària podem trobar les larves adherides directament al fons, de la mateixa manera que en una sèquia de reg de l’horta, o bé adherides als macròfits que es desenvolupen a sobre el fons. En aquests casos el mostreig es realitza capturant una mostra d’aquests macròfits i fent un recompte de les larves presents, en cas de no trobar-ne es realitza un raspallat del fons amb l’ajuda d’un raspall i d’un salabre amb una malla de 500 µm, amb el que es recullen les larves. El pòsit que és recollit amb la malla es posa en una palangana amb aigua i es procedeix a comptar les larves que s’han recollit.



Control: el control dels canals en els punts de Jesús i Amposta es realitza de forma manual aplicant directament el producte Bti necessari aigües amunt dels nuclis habitats durant un temps aproximat de deu minuts. Aquest control és el que més s’hi assembla al que es realitza en el riu, però en aquest cas el cabal és de 30 m3/s.



En les conduccions més menudes aquest tractament es realitza de forma manual mitjançant l’aplicació de Bti amb l’ajut d’una motxilla on es barreja el producte amb l’aigua necessària per a obtenir una concentració adequada de producte i un volum de la barreja que ens permeti aplicar el producte durant un temps determinat.