Sou a: Salubritat Pública» El mosquit»

Introducció

El mètode antilarvari. Un control racional de les poblacions de mosquits

Aquest mètode és l’utilitzat per tots els serveis públics de control de mosquits del món, per presentar infinitat d’avantatges, però també certs condicionants.

Fonamentalment consisteix en controlar la fase larvària de les espècies de mosquits que per la seva picada donen molèsties als humans.


Els avantatges són:


  • Reducció del territori a controlar (sols els llocs de cria).
  • Elevada eficàcia, ja que es controla el mosquit en la seva fase aquàtica (larvària), moment en el que està fixe al substrat i no s’ha desenvolupat l’adult que és el que causa els estralls.
  • Utilització d’una metodologia neta, productes de tipus biològic (endotoxina del bacteri Bacillus thurigiensis) molt selectiu per a determinades espècies picadores de mosquits i amb conseqüència de molt baix impacte ambiental.

  • Possibilitat de desenvolupar tot un conjunt de tècniques (lluita integrada) que minimitzen els llocs de cria

Els condicionants són:


  • Profund coneixement i gestió del medi (biologia dels mosquits, hidrogeologia, limnologia, geobotànica, etc).
  • Elevada qualificació tècnica del personal.


  • Cartografia vegetal temàtica que ens delimiti les zones de cria de les diferents espècies de mosquits, així com la seva constant revisió.
  • Anàlisi entomològic de les mostres, per decidir si l’espècie en qüestió és picadora i ha de ser objecte de control o no.
  • Bases de dades cartogràfiques que ens permetin guardar i analitzar tota la informació, tant la recollida en el camp com en el laboratori.


  • La rapidesa del desenvolupament larvari de certes espècies (3-4 dies) ens obliga a disposar d’una elevada plantilla i els corresponents vehicles per poder prospectar tots els focus larvaris existents.
  • Important capítol en personal.
  • Important capítol en productes, ja que els productes biològics al ser de nova generació tenen preus molt elevats.
  • Important capítol d’execució dels tractaments. L’extensió considerable dels focus larvaris i el poc temps del que es disposa per a tractar-los, ens obliga a utilitzar mitjans de tractament aeri.

  • En definitiva això ha condicionat que l’aplicació d’aquesta tecnologia hagi recaigut, arreu del món, en el sector públic. Organismes que sense ànim de lucre gestionen un territori, apliquen les tecnologies més punteres amb la finalitat de fer compatible la riquesa del territori i la seva conservació, amb el benestar socioeconòmic dels seus habitants i visitants.